Mishima

A l’univers Mishima, les petites grans històries quotidianes de malenconia i esperança s’embolcallen amb melodies pop, detalls d’electrònica, rock i arranjaments molt cuidats. Des del seu debut en anglès, “Lipstick Traces” (00), els barcelonins Mishima han anat perfilant un so greu i càlid, que fuig de la pompositat a la recerca de la honestedat, en la línia de bandes com Lambchop o Arab Strap. Amb el seu aclamat tercer àlbum, “Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa” (05), el primer de la seva carrera íntegrament en català, van demostrar haver trobat una veu pròpia i reconeixible, tot reivindicant l’encant de la quotidianitat. Ara, amb el seu excel·lent nou treball, “Set Tota la Vida” (07), Mishima han rebut el recolzament de crítica i públic com una de les millors bandes de l’escena independent. Al seu quart disc Mishima assumeixen nous riscos en els arranjaments i la producció i es miren més en la falta d’artificis de la música d’arrel americana que en la sofisticació del pop britànic. Un nou disc que és, en fi, un pas més en l’intrèpid camí d’una banda que fa temps va oblidar la por i que segueix disposada a seguir creixent.


About this entry